Atención: Tu navegador no soporta algunas funcionalidades necesarias. Te recomendamos que utilizes Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

El viatger de les Lletres

Escriptor Editor i Podcaster

  • 0
    Mecenas
  • 0
    mensuales
  • 0.0
    total

Cacera

La seva intel·ligència rudimentària no requereix la complexitat del llenguatge humà.

ELS PREDADORS assedegats de sang s'apropen al seu objectiu. Ensumen l'aire. Els arriba la flaire de carn fresca barrejada amb la dels diferents fruits i hortalisses que es conreen a la vora. Però, ells no saben res d’això, de conrear, de treballar. Això és una tasca que fan els éssers humans, una espècie diferent de la seva. Ja són gairebé a tocar, hi ha una tanca, però no hi ha ningú que vigili perquè és el dia que aquells humans fan festa, però els assaltants tampoc no ho saben. Es miren i es veuen reflectits amb els seus ulls assedegats de sant i les abundoses i brutes pelusseres. La seva intel·ligència rudimentària no requereix la complexitat del llenguatge humà. Ensumen un cop més a través de la tanca. Els carnissers flairen carn jove. Un corrent d'excitació col·lectiva recorre tots i cadascun dels membres de la gossada salvatge i alguns estan a punt d’udolar. Però aquelles bèsties han estat ben ensinistrades i transformen l’udol en més excitació i gust per clavar els ullals en la carn blanca i feble. 


El cap de la gossada fa un gest i l’orde de bèsties s’aixeca i sobre les dues potes es precipita sobre el recinte. Aconsegueixen tombar la porta i part de la tanca de protecció. Duen dagues ben esmolades i armes de foc que comencen a vomitar el seu mortal contingut. Una finestra es fa miques i senten els crits mortals de qui descansava a dins. Esbotzen totes les portes que troben al pas i disparen a dins. No saben llegir, però una de les construccions els sembla que és el lloc on tenen els més petits. Comencen a tallar els colls de les criatures i esventrar alguna de les dones que ha intentat fer-los front. Riuen cofois de la seva valent actuació. Ensumen la sang. Encara queden vius alguns nens que agafen com a botí. Hi ha una dona gran que també segresten. És hora de marxar, han executat les ordres rebudes amb precisió. Avui tindran doble dosi d’aquell medicament que els regala el seu líder i que tant els agrada. 

© Manel Aljama (octubre, 2023)
 Escriptor, Editor, Proveïdor de Continguts Digitals i Formador de Tecnologies 

© Imatge generada amb IA: Epic Beast Energy(https://lexica.art/prompt/ec5f1eb7-8ee4-4e57-b4fe-57a84134f9d9)