Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

El viatger de les Lletres

Escriptor Editor i Podcaster

  • 0
    Mecenes
  • 0
    mensuals
  • 0.0
    total

El dolor

L'odi i el dolor, poden més que la pròpia supervivència?
© Photo by Levi Stute on Unsplash
Quan Klark va recuperar la consciència, amb prou feines podia moure dins del seu vestit d'astronauta. Girar la cara amb molt d'esforç. Volia comprovar si encara hi eren. Va respirar amb doble satisfacció: Ja se n'havien anat i a més, la seva respiració entretallada no entelava el casc. 

La baralla va començar quan Louis, el copilot en aquella missió, va confessar l'aventura que havia tingut amb Lisa. Aquella batussa a bord no va ser una bona idea, va pensar. Però ja era una mica tard per posar-hi remei. La nau va haver de fer un aterratge forçós. Qui sap si les desavinences venien de molt abans, del dia en què contra tot pronòstic, el van nomenar comandant de la missió quan Louis era el més capacitat per ser comandant de la missió. Clark hi estava d’acord, però no va preguntar l'opinió als seus superiors. 

Clark va mirar el tauler de control, s'havien descarregat les bateries de reserva, les que eren vitals per poder enlairar-se i sortir d'aquell maleït planeta. A més, bona part de l'instrumental estava inservible i Louis jeia mort fora de la nau. Per desgràcia la seva vàlvula d'oxigen va deixar de funcionar. Això va ser el que Clark va consignar a la bitàcola. Confiava que a la tornada creurien la seva versió. 

Va tenir un moment de lucidesa, estava convençut que el malparit de Louis havia tingut millor sort que ell, perquè s'havia estalviat l'atac d'aquelles horribles i diminutes criatures grises amb un ull. 

Encara seguia a terra, sense haver-se aixecat. L'intens dolor no havia marxat. Es va incorporar de mig cos amb l'ajuda dels braços. Es va recolzar contra un dels panells laterals, davant de l'escotilla que seguia oberta. Va mirar cap avall i va comprovar horroritzat que no tenia cames. Es va preguntar com aquells éssers havien pogut devorar els seus membres inferiors i suturar les ferides No ho entenia, el vestit pressuritzat seguia intacte. 

L'oxigen se li estava acabant. Es va acordar de Lisa i va pensar que tots, fins a ella, li havien enganyat sempre. 

© Manel Aljama
© Photo by Levi Stute on Unsplash